Tocant totes les tecles
Dani Espasa no es deixa encasellar: multiinstrumentista, director, compositor, productor, polifacètic, incansable, omnipresent… No es pot parlar de l’escena musical catalana i europea de les darreres dues dècades sense mencionar-lo. Nascut a la Canonja el 1974, va demostrar l’eclecticisme i la multiplicitat d’interessos ja des dels primers anys d’estudi: després d’acabar el grau mitjà de piano al conservatori de Tarragona i familiaritzar-se amb el piano jazz i la guitarra elèctrica a l’escola Àctua de Reus, va combinar les classes per obtenir el superior de piano al conservatori de Barcelona amb els estudis de clavicèmbal i baix continu a la mateixa institució i a l’ESMUC, al mateix temps que aprofundia en la seva passió pel jazz al Taller de Músics i estudiava arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (UPC).
Espasa va entrar al món de la música antiga amb decisió: amb prou feines havien passat dos anys de la seva participació al Fringe del Festival de Música Antiga de Barcelona que ja fundava, juntament amb l'oboista Pere Saragossa, un dels seus projectes més personals i que més èxits li ha reportat, l’ensemble barroc Vespres d’Arnadí. Amb el conjunt ha gravat diversos discs, un primer àlbum sobre les Pièces de simphonie de Charles Desmazures (Muse d’Or del juny de 2010), un segon disc dedicat a l’obra religiosa de Josep Mir i Llussà (1700-1764) i un de tercer titulat Anna Maria Strada, la favorita de Händel (2014), en què van comptar amb la col·laboració de la soprano María Espada. La intensa relació que l’orquestra i Espasa mantenen amb el contratenor Xavier Sabata va cristal·litzar en el que seria el seu quart treball d’estudi, L’Alessandro amante.
Cal celebrar aquests enregistraments, que permetran a les generacions futures copsar la rellevància de Vespres d’Arnadí i Dani Espasa a l’escena barroca, però el caràcter de l’orquestra s’ha forjat indubtablement sobre l’escenari. A més de trepitjar amb regularitat auditoris tan importants com ara l’Auditori de Barcelona, l’Auditorio Nacional de Madrid, el Foyer del Liceu, l’Enric Granados de Lleida, l’Auditori de Girona, el Gabinete Literario de Las Palmas o la Sala María Cristina de Màlaga, l’orquestra és habitual dels festivals d’antiga més prestigiosos com el Festival Handel de Halle, Praga, Festival de Música Antiga de Sevilla, Ostrava, Olomouc, Festival Via Stellae de Santiago de Compostel·la, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, Festival de Músiques Religioses de Girona, Cicle de Cantates de Bach de Madrid... Parlant de festivals, cal fer una menció especial al fet que Vespres d’Arnadí va tenir-ne un de propi entre 2016 i 2019 (avui, traslladat al Palau de la Música amb el nom de Vespres Barrocs); a més, des de 2014 Espasa col·labora en el festival de Peralada, on el 2018 va dirigir quatre projectes al capdavant del seu conjunt, entre els quals cal destacar la versió semiescenificada de Rinaldo (Händel) amb Xavier Sabata. Amb el contratenor van tornar a coincidir l’edició de 2021 amb una altra partitura handeliana, Orlando, amb direcció escènica de Rafael Villalobos.
Els serveis d’Espasa com a clavecinista i organista són també reclamats regularment per orquestres com Le Concert des Nations, La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI, L'Arpeggiata, The Rare Fruits Council, Les Sacqueboutiers de Toulouse, l’ensemble Mala Punica, La Caravaggia, La Hispanoflamenca i MÚSIca AlcheMIca. Com a solista, el canongí ha dut la seva versió de les Variacions Goldberg de J. S. Bach per tota la península i ha signat un disc amb la violinista Lina Tur Bonet, Imaginary meeting: Bach and Handel sonatas (2019).
Tot i que la música barroca és primordial en la seva activitat artística, Dani Espasa ha cultivat també la clàssica i la contemporània amb l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, la del Mariinsky, l’Orquestra de Cadaqués, la Real Filharmonia de Galícia, l’Orquestra del Teatre Lliure, l’Orquesta de Cámara de España, la Nacional d'Andorra o la Simfònica del Vallès, entre d’altres. Una de les seves relacions més estables la manté amb l’ensemble de música contemporània Bcn216.
De caràcter inquiet, la dedicació a la música culta no li ha impedit, tanmateix, abraçar altres formes d’expressió artística, com ara assumir la direcció musical i arranjar per a Maria del Mar Bonet, produir i compondre per a Lídia Pujol, dirigir la gira espanyola d’Olga Guillot (2003), fer una incursió en la música tropicalista brasilera amb el projecte Utròpic (2010), compondre sintonies per a televisió o participar com a pianista en la banda sonora de pel·lícules com Transsiberian o Blancanieves.
El nom d’Espasa també està vinculat a l’activitat teatral, ja que ha signat la direcció musical d’espectacles com Rent (1999), El temps de Planck (2000), La ópera de cuatro cuartos (2003), El jardí dels cinc arbres (2009), El joc de l'amor i de l'atzar (2014), In memoriam (2017), Els jocs florals de Canprosa (2018) o El enfermo imaginario (2020). A més, ha volgut aportar la seva pròpia música amb partitures per a Casta diva (2000), Macbeth (2002), Romeu i Ofèlia (2003), Bombollavà (2013), El rei Lear (2015), A Teatro con Eduardo (2016), El sueño de la vida (2019) o La rambla de les floristes (2019), aquesta darrera guardonada amb el Premi Butaca a la millor composició musical de teatre a Catalunya.
El retrat de Dani Espasa no estaria complet sense mencionar-ne la tasca pedagògica: des de 2012 és professor d'improvisació i música de cambra a l’ESMUC, i des de 2021 ensenya clavicèmbal i baix continu en el programa d'interpretació històrica a l'Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Des de 2015 és director artístic del cicle de concerts del Reial Monestir de Pedralbes (Barcelona).
Dani Espasa fa anys que sobrepassa les fronteres del nostre país per erigir-se en una figura indispensable del panorama musical europeu, sigui al capdavant projectes propis, sigui com a peça fonamental en aventures alienes, des del clavicèmbal o des de darrere l’escenari. Creativitat i honestedat sense límits al servei de la música.
